En Pau Somia

Nou Pau

2007-09-10T11:03:00.000-07:00

Un nou Pau que ha estat un any allunyat de l'agitat món dels bloggers. M'estic situant, aviat, de nou , estaré de nou per aquí.

Nuevoooo

2006-09-20T11:48:00.000-07:00

Pau ha estado dos meses en casita, sin conexión con la ciudad, totalmente desconectado. Respirando aire, brisa marina, olor a holandeses ( todos huelen igual ).
Nuevo Piso. Nuevos compañeros.Buscando a un cuarto o cuarta.
Hasta febrero no piso la universidad.
LLegué a Barcelona hace dos semanas, lo celebré con Ana Torroja en el Sant. Jordi; este sábado lo haré con George Michael en el mismo lugar. Os cuento con más calma......(eso de no tener internet en casa , y tener que estar en un ciber)---------Otra novedad chicos y chicas!!!!

Ecs..

2006-06-21T15:04:00.000-07:00

Me sentaré. Abriré mi mochila y sacaré el lápiz y el bolígrafo, en este caso también la calculadora ( que aún no sé como funciona....imaginaros como llevo el examen).

Se trata de un ritual que he repetido tantas veces....que ya he automatizado. Ya no me pongo nervioso. Estoy cansado de estudiar, de hacer exámenes. Si reuniera todos los apuntes de los que me he empapado en los últimos diez años.... de los cuales recuerdo muy pocas cosas, mandaría el sistema educativo a la mierda; ( lo hago sin reunirlos).

He llegado a un punto en que no soporto estar en silencio delante de mis queridos apuntes; la cabeza se me va cada cinco líneas.....muchas de las cosas que estudio no me interesan. Otras cosas me preocupan mucho más. Me preocupo mucho más yo. Creo que necesito un paréntesis académico ya. No puedo más.

De buena mañana

2006-06-01T15:14:00.000-07:00

Bajo por las escaleras de la boca del metro, y lo peor que me puede pasar es que me azote aquel aire cargado, caliente; no es la mejor manera de darte los buenos días. Me acomodo donde puedo y donde quiero, me considero afortunado en poder subir en una parada en la que los vagones están medio vacíos; intento aposentarme lejos del altavoz que va identificando cada una de las paradas.
Observo a todo el mundo tímidamente y me imagino el día que les espera y la noche que pueden haber pasado, me lo paso bien. Envidio las historias que se me ocurren, envidio la vida feliz que les he adjudicado en unos minutos.
Hace días una señora, con ojos tristes, negaba con su cabeza . En qué estaría pensando?. Sentí pena por ella, hasta que mi mochila cayó en su pie, para ser exactos..rozó su pie, y entonces le pedí perdón, ella ni me miró. Mi historia se vino abajo, nada era como yo había imaginado. Era la señora que negaba, que negó mi perdón.
El año pasado conocí al chico de los ojos cansados....meses después lo encontré en la biblioteca de la universidad, supongo que leía mucho. Me lo imaginé mucho más joven de lo que era, ya que era ya universitario.
Y ahora pienso, alguno/a que otro/a me debe observar a mi….que deben ver? Me fascinaría entrar en su cabecita por unos minutos, y poder saber, aunque no me conozcan de nada, si reflejo aquello que quiero ser o aquello que realmente soy. Dicen que con la comunicación construimos nuestra relación con los demás; en este caso con la comunicación no verbal, cada gesto , cada mirada….son determinantes para poder sentenciar al otro/a.

Loco por mi...

2006-05-17T06:15:00.000-07:00

Una de esas canciones. Nena Daconte " He perdido los zapatos" , esto es LOCO POR MI:

Quiero que se me pinte bonita la vida. Que no me pierda otra vez buscando esas flores de papel que alguien pintó del color que quería para mi vida. Yo sólo soy un payaso con gafas azules. Me las dieron hace tiempo a cambio de fama y una historia pegada a la espalda: “Esta niña no ha roto nada”, y en mi vida, mi amor, esto no es lo que… quiero que no me rompan las ilusiones. Quiero quedarme tranquila durmiendo en tu almohada y no ver después que no sirvió de nada. Yo que te he prometido toda la vida. Yo que he esperado tanto a que llegaras y ahora, siempre te miro de afuera, como si yo no estuviera. PARA HACERME FELIZ HAY QUE ESTAR MUY LOCO… POR MÍ.

Pas a pas.

2006-05-16T14:30:00.000-07:00

Ahir a la tarda en Pauet es va recòrrer la ciutat de Barcelona buscant respostes. La música l'ha acompanyat. Ha fet el camí que va fer amb l'Àngel aquella nit; ha resseguit aquell seient groc que en va ser testimoni, els edificis que van ser cómplices d'en Pau i que el miraven, que no van dir res a ningú, que no es van ruboritzar d'aquell petó. Sent nostalgia, sent desig, ràbia , impotència.....un cúmul de sentiments, molts d'ells contradictoris i que vol que desapareguin. No sap què ha de fer per poder sentir de nou, per olorar de nou .Tal com li comenten; això, és el pa de cada dia de moltes persones; gent que va i que ve. Peró es que en Pau no vol que l'Àngel marxi, vol retrobar-lo, en aquests moments es sent com un nen de 7 anys al que li han tret la pilota quan estava a punt de marcar un gol. Tot plegat és estrany, és curiós com canvien les coses en uns dies, en aquest cas per malament....peró potser demà el teléfon sona...o potser el fará sonar.

En Pau vol que tot això s'acabi, un final feliç seria perfecte i un final no-feliç seria un final, és el que vol.

Somnis que es fan realitat

2006-05-08T20:41:00.000-07:00

Els somnis d’en Pau es van fent realitat. És acollonant com la vida et pot canviar en pocs dies. Des de l’aparició de l’Àngel, aquella nit del mes d’abril, a en Pau les coses li han anat força bé, ha recuperat la il·lusió i el més important és que ha estat capaç de lluitar pel que volia. I ho ha aconseguit. En Pau ahir es va encadenar a la seva olor, tot el dia la sent, allà on va. En Pau s’ha impregnat d’Àngel. En Pau es va treure tota la roba i es va sentir lliure, era ell de veritat, sense pensar-se ni en sol un moment el que havia de dir o havia de fer; tot va fluir, sense guions, va ser el que va sortir d’ell . En Pau ha tingut un dels millors despertars de la seva història després de dormir entrellaçat, enredat, encaixat a un cos que li ha donat tot el que ell necessitava. Un petó bon matí. Avui no pot demanar res a ningú, no pot, no ho necessita. Potser demà si. Està en un núvol que li fa veure lo meravellós que és sentir, sentir paraules maques, gestos precisos i intensos que et ressegueixen, carícies, mirades....buff.

No hay dos sin Pau

2006-04-26T14:45:00.000-07:00

Avui he estat fent un café amb una de les meves amigues, bé, no se perqué dic un café si no m'agrada, però crec que queda millor que dir que he anat a fer un a fanta de taronja amb amiga; aixó de fer el café denota algun a cosa més que injerir aquest líquid que fa tan bona olor però tan amarg pel meu paladar. Hem estat xerrant molt i repassant algun dels fets més significatius dels darrers mesos, dels darrers anys. Hem canviat, ens hem adonat dels canvis i hem reflexionat sobre com èrem i en com els tombs que dona la vida, o els tombs que ens ha donat la vida ens han fet canviar la percepció que tenim de nosaltres mateixos o sobre els nostres actes; fa uns anys en Pau hauria amagat el cap sota l'ala i ara potser el deixa entreveure....sort d'aquests canvis que ens han portat allà on sòc i amb qui sòc ( vosaltres).

No sé com en la conversa ha sorgit que no hay Pau sin dos; en tantes ocasions en la meva vida hem estat tres persones; en les nits de marxa per barcelona, en les últimes hores en els sopars de Girona, en els tàndems de desbarriats de la meva colla son dos i en Pau, els tres solters de la colla, sempre dos i en Pau, en les hores en que necessitava parlar amb algú perque portava tot el dia sol i havia de canalitzar la meva alegria fent unes cerveses. Sempre una parella i en Pau, sense comptar a Irlanda, en el que erem tres solters. En Pau es pot dir que ha viscut amb una parella, i actualment ho fa. Potser els porto sort????No ho sé.

Quiero que se me pinte..

2006-04-24T15:32:00.000-07:00

Estic content. Fer alguna que altra bestiesa no va malament de tan en tan. Avui he anat a buscar a l'Àngel, no l'he trobat, però he deixat un petita petjada; unes paraules, que espero que no se les endugui el vent, i si és així.....ho he intentat, no????. les espines clavades fora; és millor arrepentir-te d'una cosa que has fet que no d'una que no has fet ( consell més votat en les darreres setmanes); si després em queixo almenys serà amb raó.

Nena Daconte diu que " quiero que se me pinte bonita la vida" però la vida no es pinta sola, el pinzell està a la meva mà i he de inclinar-lo, resseguir allò que tinc, esquitxar els camins, deixar emprentes. Avui després del gris he utilitzat el vermell, espero que el pot de color vermell em duri uns quants dies més, per si de cas, baixaré a encarregar-ne uns quants a la botiga de baix de casa, m'ajudareu a pujar-los al 6è?.

L'Àngel ha deixat petjada en mi, ha pintat una mica, m'agradaria que em tornés a resseguir.

Un nuevo punto de partida.....

2006-04-12T22:34:00.000-07:00

Jessica fue a comprar un hule con su madre a un pueblo cercano.
Fue al supermercado a comprar aquellos productos que necesitaran durante estos quatro días; durante el resto de días se abasteceran del supermercado más cercano al que será su nuevo hogar.
La que fue mi compañera de piso, y amiga se va de casa; esta vez a compartir casa con Fran.
Cada detalle lo han medido durante largos meses, los han sudado.
Han reído, se han enfadado, se han emborrachado para desestresarse, supongo que es todo lo que comporta la vida de pareja y la preparación del que será su nuevo hogar.
En el fondo me da pena; llamé a su casa y en unos días ya no la encontaré allí. Estoy un poco triste. Hemos paseado y recordado algunos de los momentos que hemos vividos juntos, pasámos por delante del restaurante en el que celebremos el x cumpleaños....en el que nos regalaron unos pajaritos ( a los que no hicimos mucho caso....jejeje). Sonrio.
Pues eso, Jessica ya se ha hecho un poco más mayor, un pasito más . Mucha suerte.

Todo el mundo sigue hablando y nadie escuchando...

2006-04-08T15:42:00.000-07:00

Dicen que Marta viste ojos verdes. Y que Pau estaba totalmente ido. Esto me dijo Alberto; pero no me preguntó porqué, ni si deseaba contarle algo....estaba deseando explicarme como le fue la noche del viernes; lo entiendo. Porque a veces resulta tan dificil escuchar?.Quizá mi malhumor no me permitia ver los colores de la situación. Estaba en otro cielo....empieza a ser preocupante. Estaba.

Una nit màgica.

2006-04-06T15:47:00.000-07:00

Un dijous no-qualsevol. Una festa sorpresa. 8+2, i 2+8. Em dirigia cap a la parada d’autobús, tornava cap a casa content per com havia anat la nit, però tornava sol a casa. Un àngel va aparèixer, i em va donar tot el que en aquell moment necessitava, tot el que volia que passés. En el moment en que menys t'ho esperes les coses succeixen...estic en un núvol. Ara visc pendent d’una trucada. Gràcies.

Pua-Pau II

2006-03-21T16:20:00.000-08:00

Tot era un miratge; ho tinc claríssim.
Amb perdó....però QUINA MERDA!

Peace

2006-03-21T16:17:00.000-08:00

M’he passat dotze hores a la universitat. Em sento bé, ha estat un dia productiu. Tinc ganes d’agafar el llit; dies d’aquells en que anar a dormir no és un suplici, sinó un plaer, i dormir i dormir. Quan faig coses em sento bé, quan aprofito el temps, quan m’he de parar a pensar quin dia és; quan se que tancaré els ulls i pensaré en que descansaré i que al dia següent seguiré aprofitant el temps, quan estic rendit i no perdo els nervis per qualsevol xorrada, és com tornar a l’estat pur de la persona en que sembla que res et pot....ni que m'en recordés de quan estava en estat pur...Què és l'estat pur? Potser moments de pau?

Pua-Pau

2006-03-21T16:10:00.000-08:00

El vaig conèixer fa uns mesos. Pura coincidència. Unes setmanes intenses. Avui ja no ho són, però potser demà si; a partir d’ara la senyoreta casualitat ho pot fer possible; no és difícil que aparegui.
Confusions; mira però no se cap a on, no se si les mirades es creuen.
Una de cal y otra de arena. Un alt i un baix. Un Barça-Chelsea. Un blanc i un negre. Un cd i un cassette. Però tot i això, una mirada, un copet al braç, unes trucades, unes paraules que em trenquen i que em fan dubtar encara més.
El nostre passatge fins a on? regional segur.
Interrogants i més interrogants que resoldre; potser amb una cervesa, o en un viatge en metro, o a casa, o al supermercat, o de festa, o divendres, o mai, o sempre. Bufff! No m’havia passat mai.

Nos-tal-gia

2006-03-16T16:40:00.000-08:00

He bebido demasiado vino y mañana tengo que madrugar. Quiero dormir y dormir. Ultimamente me siento triste, y no me gusta. Barcelona me sobra en muchas ocasiones.
Girona, te echo de menos; Veva , Sílvia, Ims....joder; quisiera compartiros.

Busca'm

2006-03-05T15:18:00.000-08:00

És ben tard i escric sense cap guió previ, sense saber el que ben bé vull dir. L'altre dia estava mirant la televisió i vaig sentir això que en diuen l'inspiració; vaig pensar tal com diuen molts autors, plasmar el meu pensament en un tovalló, al paquet de tabac....per així poder escriure després sobre la meva revel.lació o rebel.lació. No ha estat així; ni tenia un tovalló, si un paquet de tabac però suposo, que no tenia ganes d'escriure.
Per primer cop a la meva vida m'he sentit un projecte d'autor.
A partir d'ara vull ser un autor, L'AUTOR i ACTOR del meu camí, agradi o no. Sentiré l'inspiració, l'anotaré allà on sigui i la intentaré perseguir.....fins que vegi l'obra acabada, moldejada, amb cara i ulls...i que em miri, i em faci un petó i em doni les gràcies; i que em digui, que bé que em sento al teu costat, i poder dir-li que aquesta és la nostra cançó , i, i ,i , i , i dir-li que l'estimo, que no marxi a dormir encara, que m'esperi despert....Tinc tantes coses per dir; inspiració o intuïció ens trobem??.
Pauet.

La NO-ser.

2006-01-22T14:41:00.000-08:00

Un micròfon. Un sofà. Vuit ulls. Galetes salades. Cendra per terra. Alguns desamors, i alguns amors. Batusses per telèfon. Entrevistes. No vull parlar vaig a veure aigua. Únete a mi ritmo, el ritmo del amor. M’arreglo com si fos cap d’any. Lleida i el puto sofà. Les Nou .Porca misèria .Desafinades .Tenim 30 anys. Per mi que no vingui, ciao.
El catàleg d’Ikea. Una paret pintada. El mòbil ben lluny. Ratlles. Fum. Chill and outing: luna ,sol y noche; quin descobriment.
Un diumenge desprès d’un dissabte nit molt intens; un cara- cara amb una espectadora; uns altres volaven pels mateixos aires sense saber-ho i sense trobar-se. A l’endemà ho vam fer, i va sortir això. Si ens veiés Gaudí.

per-por-pau

2006-01-22T14:39:00.000-08:00

Fa dies que encerto l’auricular de l’orella dreta ( un d’ells no funciona). Massa sort.
He comprat un paquet de piles que m’han durat un dia.
M’he proposat passar el dia de demà amb tres euros ( no ho aconseguiré).
Feia mesos que sentia alguna cosa per algú. Avui no.
La meva mare ha dit “coño” en menys de cinc segons.
La Júlia em retreu que no sàpiga els dies que no té classe, i s’ofèn quan li dic que practiqui la llengua castellana.
Sento que les meves veritats s’esfumen en poc temps, es converteixen en miratges.
Jo, en moltes ocasions, em sento un miratge, una mitja veritat que es tapada per la por, aquella que m’envaeix en moltes de les coses que faig.
Sovint tot es transforma en dubte, en un jo no sóc capaç de…La impotència ha d’esfumar-se perquè si no em fondre.
El “ si pongo ganas, si pongo corazón “ no em serveix. Sona massa bé, però no l’aplico; la por m’abraça massa fort.
Busco forces en les cançons, en les mirades, en les paraules; però no les trobo. Potser hauré de buscar en mi mateix, en les meves entranyes.
Gracies a tots per les vostres mirades i paraules, m’encoratgen, però , com sabeu, el cos se’m paralitza fent que el meu cor no bategui tal i com vosaltres i jo voldriem.
Dilluns començo de nou; un nou curs, un nou camí,un nou sentir, unes mirades de veritat. Amb tu.

Pau i Fontana

2006-01-18T11:23:00.000-08:00

Cada dia el viatge en metro se’m fa més pesat, avui me n’he donat. No suporto haver de fer-me tota la línia verda cada dia. Les Corts-Mundet, aquest és el meu trajecte. Hi ha parades que m’agraden més que unes altres; Fontana és la meva preferida i Penitents i Vallcarca les que menys m’agraden. Fontana és una parada que recordo haver conegut quan tenia 14 anys, en una d’aquelles excursions que organitzava la meva escola a Barcelona; vam anar a un teatre de Gràcia a veure una obra en anglès. Des d’aleshores,sempre que escrivia alguna mena de conte sortia la parada de metro de Fontana.
A Fontana vaig quedar amb la Berta la primera setmana que em vaig quedar a Barcelona; a Fontana vaig fer l’intent d’imprimir un dels treballs més importants del curs passat, i prop vaig passar uns dels sant joans més especials que he passat fins ara.
Sempre que em pregunten on m’agradaria viure, Fontana.
Un dels historiadors que més m’han citat és un tal Fontana.
A la Fontana de Trevi van intentar lligar amb mi, era un home.
Fontana, no deixaré mai de somiar. Pau.

El día después

2005-12-16T13:40:00.000-08:00

Hoy me he levantado con una resaca increible. Nunca me había sentido igual.
El despertador no ha sonado, y me levanté al mediodía. Una ducha rápida para espavilarme y hacer del día algo más llevadero ( he estado toda la tarde en el sofà).
Hoy he sentido miedo, miedo por la vida. A veces me da miedo conocer, implicarme, sentir.
Es muy jodido (perdón), pero es así. Ha sido una sensación muy rara; fugaz pero que me deja un malestar que no se lo deseo a nadie.
Me duele la tripa, he sido infiel a Ron con un tal Vodka, no se si me lo perdonará.Mi tripa no lo ha hecho.

Un sms especial...un dia especial.

2005-12-07T03:40:00.000-08:00

Avui m'he aixecat i he rebut un sms. Un sms en el que em convidaven a anar a la muntanya a esquiar.
No he esquiat mai. Sovint en Pau, quan li proposen alguna cosa, s'ho rumia massa, li dona totes les voltes possibles, s'ho mira i s'ho remira. Però aquest cop no ho ha fet. Els aires de muntanya potser li aniran prou bé.
Ha decidit anar a esquiar; bé....esquiar poc, però riure molt.
En Pau està ilusionat, recordo quan anava de colònies amb els de la classe i estava nerviós.La sensació és semblant.
Per molts anys pau...d'il.lusions.

Elles i en Pau

2005-11-29T15:13:00.000-08:00

En Pau va créixer en un món femení. En els primers anys de la seva vida només va tenir veïnes; eren 4 noies i ell. Cal sumar-hi les amigues d’elles; perquè elles només anaven amb elles i no amb ells. Les noies amb les noies i els nois amb els nois. El grup d’en Pau eren Elles i en Pau ( a l’Ivan no el volíem).
Un món femení que el portava a jugar a jocs considerats de nenes, que ell feia seus; jugar a corda, els ninotets o nines, cantar, ballar….aquest era el meu món. Era el que vaig mamar de petit. Jugar a cotxes, a futbol, a guerra no m’agradava…eren jocs massa agressius, jocs massa llunyans, que no tenien res a veure al meu concepte de diversió; m’apassionava jugar a que era no se pas què, a disfressar-me. Jocs comunicatius i no competitius, jugar a ser alguna cosa que no ets. Un joc que de vegades reapareix i no se aturar.

Fruit de la reflexió d’una de les millors professores que he tingut mai, en Pau va fer un petit viatge al passat. La Yolanda deia alguna cosa així:

“Les diferències sexuals es manifesten en quan a les habilitats comunicatives; les nenes neixen amb les connexions de l’hemisferi dret i esquerre del cervell molt més desenvolupat; potenciant d’aquesta manera la part creativa, comunicativa. Els nens desenvoluparan més la part racional, controlaran millor l’ espai. L’ escola, en moltes ocasions contribueix a desenvolupar aquestes habilitats .
Les hormones tenen un paper important en la configuració sexual ; les dones amb els estrògens desenvolupen poc l’agressivitat, i molt la cura i els homes amb la testosterona desenvolupen conductes agressives, el control del territori; a la llarga , s’encarrega de tasques relacionades amb el medi.”

En Pau quan escoltava a la professora es posava les mans al cap; ell no era així. En Pau és diferent, a aquesta conclusió va arribar; l’Arnau també ho és, la Júlia també. Tots som especials, l’Àngela també.
En Pau es convenç així, mira el seu voltant, per no sentir-se tan estrany. Tot i això, de vegades, no ho aconsegueix.
(En aquests moments recordo la bicicleta engalanada de la Berta; una conjuminació de creativitat, velocitat i de diferència amb les bicicletes de les altres nenes, hi poso la mà al foc.).Quantes coses en una!!!
Per cert, un veí em deia que la meva bicicleta era de nenes; resulta que hi havien bicicletes per anar a passejar ( les de les nenes) i les de cross ( la dels nens) per anar a fer salts pels boscos que m’han vist, a mi ,PASSEJAR, i no votar).Em feia mal i em feia sentir diferent. Una cosa, no us penseu, en Pau seguia passejant amb elles, como no. Encara hi passejo, en un altre medi i amb un altre vehicle.
Cap generalització l’ha convençut mai. Ell va dels casos generals als particulars. En Pau busca llimones vermelles, i les troba, no us penseu pas que no!.

No quedan días de verano...para pedirte perdón! a ti o a mí?

2005-11-14T16:01:00.000-08:00

No entenc perqué encara rondes pel meu cap, en les coses bones i en les dolentes.
Vas ser la primera persona que va conèixer la meva tendresa i també les meves pors,
aquella que va acabar amb tot i que en moltes ocasions acaba amb tot el que començo.
Durants molts mesos moltes contradiccions; sobre el que va ser el meu primer amor,
sobre si vaig estar o no a l'alçada.
M'atordeix el pensar que vaig ser jo qui ho va tirar tot per la borda.
Segurament no va ser així.
Et vull veure però no vull que apareguis a la meva vida.
Vull saber de tu però no per la teva boca.
No se que fer de tu i de mi, ni de mi mateix......porque te miro a los ojos
y o me sale la voz
Nenes, gràcies per seguir escoltant-me, en especial a l'Àngela i la Júlia.....
d'aquesta història en sabeu una estona llarga.

En Pau somia.......

2005-10-25T11:59:00.000-07:00

En Pau somia cada dia. De vegades no toca de peus a terra i vola alt.

Ell és així, i l'estimen d'aquesta manera.

De vegades somia amb què troba algú com ell , algú que li vagi com

anell al dit, algú que amb només mirar-lo el comprengui.

Peró és difícil fer del seu somni una realitat, i per aixó en Pau segueix

somiant.

Crec que no ho deixará de fer mai, i segurament no el deixaran d'estimar mai.

En Pau busca però no acaba de trobar. Tot arriba ,li diuen sovint. I ell arronsa les espatlles i espera.

primer post

2005-10-18T14:14:00.000-07:00

Això és un regal per en Pau.